La majoria nasqueren en plena posguerra i hagueren de patir els rigors econòmics i de llibertats de la dictadura franquista, una dictadura cruel i repressiva en tots els àmbits: el polític, el social, el laboral, … Van liderar mobilitzacionsper a reclamar millores en les condicions de vida de tots nosaltres: van viure en barraques sense els serveis mínims bàsics i haver de lluitar per habitatges dignes, van sortir al carrer per a demanar llibertat d’expressió, van haver de segrestar autobusos per a demostrar que podien arribar als barris perifèrics de la ciutat, van ocupar fàbriques abandonades per a transformar-les en centres de cultura, van manifestar-se per a tenir centres de salut i escoles públiques a prop de casa, varen trencar-se la veu reclamant llibertats a fer el que els plagués amb el propi cos i per la igualtat de dones i homosexuals, van fer innumerables vagues per aconseguir millores laborals, van haver de moure’s en la clandestinitat per organitzar-se políticament… i en tot moment es van jugar el tipus davant la possibilitat d’esser detinguts i patir tortures a comissaria.
Ara, quan els que queden han arribat a jubilar-se, en comptes de quedar-se a casa vençuts per l’edat, s’han organitzat una altra vegada per a lluitar pel que queda de l’estat del benestar que van empènyer a construir. I es posen al servei de la comunitat per aportar l’experiència i els coneixements en la lluita, ja sigui denunciant la irresponsabilitat de les institucions financeres, o recolzant a les famílies desnonades, ja sigui participant a les assemblees de barri, o defensant els serveis públics… Un exemple per a les noves generacions que lluiten per a una democràcia digna i per la justícia social. Un exemple d’envelliment actiu, envelliment combatiu.
http://www.iaioflautas.org/
Aquesta activitat està relacionada amb l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions.
