Arxiu d'etiquetes: Avis

L’afició del meu avi

Fa temps que un nen de la biblioteca no parava de dir-nos com de boniques eren les maquetes que feia el seu avi… Fins que un dia el varem convèncer de que ens el portés a la sala infantil, a l’avi amb les seves creacions. L’avi, que va resultar ser d’allò més salat, ens va explicar la història de la seva afició: va ser a partir de que el seu nét li demanés una caseta de joguina que va començar a fer-les i encara no ha parat. N’ha fet una per a cada nét i néta, fins i tot una reproducció del Camp Nou! I també, i aquesta és la que més ens ha agradat a nosaltres, la casa on vivia quan era petit, que s’ubicava justament al lloc on anys després es va aixecar la nostra biblioteca. Doneu-hi un cop d’ull!

Publicat dins de Creacions, III Liberart | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Els poemes dels participants a la Tertúlia literària Cervantes de la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet

Alguns dels participants de la Tertúlia literària Cervantes s’han animat a participar a III Mostra Creativa, Liberart 2013 i ens han escrit uns poemes sobre la vellesa. La seva participació s’inclou dins la categoria Adults.

La Tertúlia literària Cervantes es fa cada dilluns, de 17 a 19 hores a la sala d’actes de la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet.

Animeu-vos a llegir els poemes que segur que us agradaran. Esperem les vostres participacions!

Encara hi sou a temps!

Publicat dins de Creacions, III Liberart | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Els meus avis i jo

Els Meus avis i jo : una història per compartir / textos d’Àngels Farré ; il·lustracions de Noemí Villamuza. Barcelona : La Galera, [etc.], 2011.

Els meus avis i jo és un àlbum en què el nen ha de recollir informació sobre els seus avis: a què jugaven quan eren petits, com es divertien quan eren joves, quina va ser la seva primera feina, com eren les coses llavors i com són ara, etc. Hi ha espais que s’han d’omplir escrivint i n’hi ha que són per enganxar-hi fotografies. I l’han de completar junts! Una manera divertida i entranyable de fer que els avis comparteixin els seus records amb el nen.

Publicat dins de III Liberart | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Un avi molt misteriós

 I si el teu avi, no fos qui diu que és?

Mi abuelo el Presunto, de Paloma Bordons, explica la història de la Lola, una nena de 9 anys que viu amb la seva mare. Un dia, truquen a la porta i es presenta un vellet que diu que és el seu avi.  A partir d’aquell dia, la vida de la Lola s’omple de misteri. L’ancià te un maletí molt estrany, confón el seu nom amb el de la seva mare i segueix intensament la notícia de l’atracament a una joieria. El seu comportament comença a fer sospitar a la Lola. Realment aquest senyor és el seu avi? Per què apareix de sobte? D’on ve? Quin és el seu passat?

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta interessant i entranyable novel·la ha guanyat el premi Edebé de Literatura infantil i està recomanada per a nens i nenes a partir de 10 anys.

Publicat dins de III Liberart | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Iaioflautes: envelliment actiu, envelliment combatiu

La majoria nasqueren en plena posguerra i hagueren de patir els rigors econòmics i de llibertats de la dictadura franquista, una dictadura cruel i repressiva en tots els àmbits: el polític, el social, el laboral, … Van liderar mobilitzacionsper a reclamar millores en les condicions de vida de tots nosaltres: van viure en barraques sense els serveis mínims bàsics i haver de lluitar per habitatges dignes, van sortir al carrer per a demanar llibertat d’expressió, van haver de segrestar autobusos per a demostrar que podien arribar als barris perifèrics de la ciutat, van ocupar fàbriques abandonades per a transformar-les en centres de cultura, van manifestar-se per a tenir centres de salut i escoles públiques a prop de casa, varen trencar-se la veu reclamant llibertats a fer el que els plagués amb el propi cos i per la igualtat de dones i homosexuals, van fer innumerables vagues per aconseguir millores laborals, van haver de moure’s en la clandestinitat per organitzar-se políticament… i en tot moment es van jugar el tipus davant la possibilitat d’esser detinguts i patir tortures a comissaria.

Ara, quan els que queden han arribat a jubilar-se, en comptes de quedar-se a casa vençuts per l’edat, s’han organitzat una altra vegada per a lluitar pel que queda de l’estat del benestar que van empènyer a construir. I es posen al servei de la comunitat per aportar l’experiència i els coneixements en la lluita, ja sigui denunciant la irresponsabilitat de les institucions financeres, o recolzant a les famílies desnonades, ja sigui participant a les assemblees de barri, o defensant els serveis públics… Un exemple per a les noves generacions que lluiten per a una democràcia digna i per la justícia social. Un exemple d’envelliment actiu, envelliment combatiu.

http://www.iaioflautas.org/

Publicat dins de III Liberart | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari